La claredat del cel m'acarona el sentir.
Tot es net, serè, res no és feixuc.
I ara, suau el sol ens justifica.
Veig venir amb el so, portat en les onades
el dol d'aquest adéu trist i necessari.
Deixo anar la barca mar enllà a l'horitzó,
i el vent recull per sempre les notes del meu plany
T'he desat, era temps. Ara serena, amb pas ferm,
redimeixo vells records vius en l'enyorança.
T'he guaitat sense recança sola i temorosa,
i avui de nou m'ensenyo el viure buit de tu.
Tu t'has volgut aïllada, i tancada de mi,
presonera dels pins, travessada pel vent,ignorant la gramàtica dels mots impertinents
que dia a dia enfilo per escriure’ns de nou
Desfaré la xarxa, avui, demà i sempre.
La teixiré de nou obstinada i segura,
capturant pacient amb cada despertar ,
escletxes de llum en llibertat conquerida
Ara se’m fa estranya tanta lleugeresa,
res no et dec, tot a mi mateixa.
Aprenc de nou la vida, trepitjo nous espais
Per a recollir bellesa, per a més joia.
