GUARDA'M

Guarda'm per a tu Amor

Que avui torno a començar

I un buit impertinent

Se m'emporta i em desfà

Guarda'm en tu Amor

Que la tardor no tornarà

I amb la sorra del meu temps

Se'm fa inútil l'esforç

Guarda'm de tu Amor

Que el desig es fa feixuc
I el mati a la finestra 
El meu blau es torna gris

Repos

Repos

Avui el dia és gris
I el record és viu
D'aquella mirada clara
I el seu adéu serè.

Avui la llum és trista
D'aquell instant precis
Quan marchava lentament
I donava dolçament

Avui les hores pesen
Quan tot era llum a fora
I ella poc a poc gaudia
De la claredat perduda

Avui el dia em sobra
Arrossego el deure
I ara l'imagino
En el blau del mar

2.6.2015 - 2.6.2016

Solitud

Sol amb mi
Sempre en relació
No hi ha solitud
Només un sentiment
d'estar desubicat.
Al mig d'un no res.
Ni a fora ni a dins
Lluny de la font
Sec, sense energia.
L'itinerari s'esborra
El cami es fa feixuc.
Tot s'atura
Un mur invisible
No hi ha horitzó
Es trenca el record

Només esperar
Respirar i esperar
Tencar els ulls i esperar
Transitar i esperar
Esperar i vetllar
Fins que del no res
D'un interstici
Quasi imperceptible
Vingui la Presència
Del que no es veu,
Del que no es diu,
Del que no es pensa
Del que  tan sols és  
Solitud plena
Sol? Mai.

Via de parada

Dir prou?
Abandonar potser
Reconduir el viure
Renegociar l'esforç

Mentre l'alè em porti
Subsistir al deure
Espérant l'instant
De poder ser

Cercar dia a dia
Lluny de l'ombra
L'espai impossible
D'un viure serè

I Tu ets  en mi
Redimint el  gest
En el fons irreductible
D'un anhel sense llum

POT SER DE TU

El blau del mar m'omple la mirada.

La claredat del cel m'acarona el sentir.

Tot es net, serè, res no és feixuc.

I ara, suau el sol ens justifica.

Veig venir amb el so, portat en les onades

el dol d'aquest adéu trist i necessari.

Deixo anar la barca mar enllà a l'horitzó,
i el vent recull per sempre les notes del meu plany

T'he desat, era temps. Ara serena, amb pas ferm,

redimeixo vells records vius en l'enyorança.

T'he guaitat sense recança sola i temorosa,
i avui de nou m'ensenyo el viure buit de tu.

Tu t'has volgut aïllada, i tancada de mi,


presonera dels pins, travessada pel vent,

ignorant la gramàtica dels mots impertinents

que dia a dia enfilo per escriure’ns de nou

Desfaré la xarxa, avui, demà i sempre.

La teixiré de nou obstinada i segura,
capturant pacient amb cada despertar
,
escletxes de llum en llibertat  conquerida

Ara se’m fa estranya tanta lleugeresa,

res no et dec, tot a mi mateixa.

Aprenc de nou la vida, trepitjo nous espais

Per a recollir bellesa, per a més joia.

CAL MARXAR

Corre el temps.

No hi ha passat

tampoc futur.

I’instant es fon

immens

infinit.

Tot és silenci.

La teva absència

es fa caricia

dolça

i trista.

I el batec

impertinent,

em lliga a tu

amada

dolguda

ESTIMES

Estimes,

ara toca.

El crit immens

omple la plaça.

Estimes,

i res més.

Un crit intens

remou el ventre.

Estimes

Continues

has fet el pas.

no hi ha retorn.

Estimes,

Comparteixes

Vida donada

Vida rebuda

Estimes,

floreixen els dies

ploren les nits

Vas fent camí

Estimes,

passes edats

l'amargor s’insinua

lluny, a la plaça.

Estimesemor de la plaçaille n' le travail des enfants ou encore la pollution de l' responsabless

Sense tu

Després de tu ja res no importa,

després de tu l’enyor es vida,

després de tu l’instant és dolç.

Tu ets en mi, ja res no compta.

Tot pot arribar, amb tu ho tinc tot.

Passaran els dies  sense tu

I em quedarà un dolç record,

sensacions d’amors llunyans,

un càlid sentiment de gratitud,

el més bo que m’ha passat

en molt de temps.

L’instant del plor ha estat senzill,

senzill reviure sensacions perdudes.

Les he rebut com aire fresc,

retorn de joves tendreses

amors sense abraçar

I ara he de refer-me sense tu,

aixecar-me sense tu,

fer ressorgir la vida sense tu,

retrobar el ritme sense tu.

Ho faré, amb el gest cansat,

la mirada clara.

Deixaré que els dies vinguin,

cada instant serà un regal,

cada paraula serà vida,

cada gest serà promesa,

cada esguard serà misteri.

Marxaré amb pas incert,

les teves passes amb les meves,

tu pacient, tu comprensiva,

res no les esborra.

Les hores passades al teu costat

queden en mi i m’apaivaguen.

Marxaràs sense recança,

el cor lleuger lliure de pors.

Res no et lliga, tot et porta.

Res no em deus, tot a tu mateixa.

Per a més vida, per a més cant.

Per a  més bellesa, per a més joia.