lunes, 2 de mayo de 2016

Solitud


Sol amb mi
Sempre en relació
No hi ha solitud
Només un sentiment
d'estar desubicat.
Al mig d'un no res.
Ni a fora ni a dins
Lluny de la font
Sec, sense energia.
L'itinerari s'esborra
El cami es fa feixuc.
Tot s'atura
Un mur invisible
No hi ha horitzó
Es trenca el record

Només esperar
Respirar i esperar
Tencar els ulls i esperar
Transitar i esperar
Esperar i vetllar
Fins que del no res
D'un interstici
Quasi imperceptible
Vingui la Presència
Del que no es veu,
Del que no es diu,
Del que no es pensa
Del que  tan sols és  
Solitud plena
Sol? Mai.

No hay comentarios:

Publicar un comentario