Marc 14,1-11
MEDITACIO
Una situació ben coneguda, malgrat el temps que ens separa.
S’hauria pogut vendre... s’hauria... s’hauria... quantes vegades aquest verb forma part del nostre vocabulari... per expressar excuses i penediments, o per buscar explicacions quan ja és massa tard per rectificar errors.
Quantes vegades a l’hora de valorar la missió de l’església, es parla en aquests termes... es podría... hauriem de fer..., i molt sovint aquestes consideracions van acompanyades de grans proposits, de projectes, a vegades faraónics.
Quantes vegades en l’església, es passa el temps creant comissions que en teoría han de establir plans, estratègies, per a dur a terme accions per les que l’església hauria de complir la seva missió. I quantes vegades aquestes accions no es duen a terme.
La valoració dels qui jutgen a la dona podria estar motivada, com passa moltes vegades, per l’enveja. Es teoritza sobre possibilitats que mai es podràn verificar, per a criticar el que l’altre fa.
En tot cas, la critica també està carregada de demagògia.
Jesús, la defensa. Jesús els porta, als que critiquen cap al ara, el avui. El present. El important és que ara, jo estic aquí, amb vosaltres. El important és el que pots fer ara en relació amb Crist. No deixar passar el moment en que és present. No deixar passar el moment en que ets cridat a prostrar-te als seus peus.
Aquesta dona ha fet el que podia fer. Diu Jesús. Davant de totes les teoríes, davant de tots els “podriem”, o “es podría”. Aquesta dona ha fet el que podia.
Jesús ens crida al realisme. Què tens per posar als peus de Jesús? Què tens per a donar-li? Què pots fer amb el que tens?. Doncs això que tens, i que pots fer, donali-ho. Fes-ho.
