DOLOR COMPARTIT

-->

SOUFFRANCE PARTAGÉE

Elle n’est pas à toi, tu le sais bien, cette souffrance partagée.

A coté de toi, toute tremblante elle se montre,

et à voix basse te demande l’existence

pour pouvoir, sans déguisement ni artificialités

se résoudre dans un instant de vérité.

Il ne t’appartient pas ce regard d’intimité.

C’est un espace de privilège secret, fort, dense…

Tu l’acceptes.

Elle est certaine, tu le sais bien, cette douleur qui s’expose

Sans aucun droit elle arrive et frappe.

Insolente, inattendue, elle renverse tout

Elle distille faiblesse, peur, et fragilité.

Et toi, serein tu en as une intuition, tu l’approches, tu l’écoutes.

Elle te demande que tu la portes avec dignité

Pour pouvoir sans prétentions

Se résoudre dans un instant de renoncement

Et qu’est-ce que tu vas en faire lorsque dans un coin de solitude

Avec obstination, insolente

Elle te surprendra, maléfique, en réclamant le droit

De se montrer à nouveau, nue, impudique, obscène ?

Tu avanceras, calme, serein, peut-être fatigué

tel une nuit au Golgotha,

en cherchant qu’elle puisse se résoudre

… en mort de croix.

DOLOR COMPARTIT

No es teu com bé saps, aquest dolor compartit.
No et pertany aquest esguard d’intimitat.
El reps com un espai de privilegi.
Secret, fort, dens. L’acceptes.
Al costat teu tremolós es mostra
I en véu baixa et demana l’existència.
Per poder, sense disfresses ni artificis,
resoldre’s en un instant de veritat.

Es cert com bé saps, aquest dolor que s’exposa.
Sense cap dret, arriba i colpeja.
Insolent, inesperat, trastoca la vida.
Destil·lant feblesa, por i fragilitat.
I tu serè l’intueixes, t’hi acostes, l’escoltes.
Et demana que dignament el portis.
Per poder, buit de pretensions,
Resoldre’s en un instant de renuncia.

I què en faràs quan en un racó de soledat
Obstinadament, amb insolència,
i en un intent de sobreviure,
et sorprendrà malèfic, reclamant el dret
de mostrar-se, nu, impúdic, obscè?
Aniràs, pausadament, serè, pot ser cansat,
transitant, com en nit de Getsemaní,
cercant decidit, que es pugui resoldre,
...en mort de Creu.

PASSES I PASSES

Passes..., i passes...
Espai al teu voltant, vida, amor.
Hi ets, com si no hi fossis.
Silenciosament.
Una ínfima part de tot el que és es mostra al voltant teu.
Una immensitat queda en els intersticis de l'ànima.
Una força et porta, t'empeny, et fica allà al mig.
Instants de Gràcia en els que és més el que no es diu que el que es diu.

Passes..., i passes...
Aparentment es fa la vida.
El que veus és una engruna.
Hi ha molt més, molt més.
Una immensitat batega en els intersticis del cor.
Intueixes vida plena més enllà de límits imposats.
Escoltes presència d’eternitat que obstinadament es representa.
A flor de pell.
En un instant, en un no res, sense significat possible.

Passes..., i passes...
Amb un anhel permanent de paraules que no neixen.
Paraules plenes i a l'hora buides.
Fregant una estructura que ara es fa i ara es desfà.
Trobant certesa dins d'una incertesa mai resolta.
L'eternitat s'instal·la en els intersticis del ésser.
I deixes que ho faci.
Gaudint l'instant en el que res no cal.
Tot es està bé.

Passes..., i passes...
No intentes retenir res del que flueix.
Passes i deixes que passi
Ara si, pau desbordant.
Ara no, lluita constant.
I una força inesgotable fa niu en els intersticis del temps.
I saps que així tot és possible.
Quan t'incorpores en el corrent.
Deixant-te portar confiadament.

SON FEIXUGUES LES PARAULES...

Son feixuges les paraules quan no poden contenir el que sento.
Son feixugs els sentiments quan les paraules falten.
Passen els dies vida, les hores vida, i et desitjo vida, no vull que t'envagis vida...

No calen paraules perquè no vull remenar sentiments.
No em calen paraules si amb elles he d'espolsar el sofriment.
Vull sentir-te cor, vull sentir-ho tot, vida i no vida, vida present, vida que fuig.
Vull sentir-te i lluitar, lluitar, lluitar fins que no hi hagi lluita.

I lluito per l'Amor de la vida, per l'amor del amor.
I lluito amb constància, amb tendresa.
I lluito perquè et porto al cor, Amor.
I lluito perquè em dones forces Amor.
I lluito per acompanyar la vida Amor.
I lluito perquè encara hi ha vida amor.

I lluito sense paraules, en silenci.
Perquè sobren les paraules, inútils, imperfectes, poca cosa.
El que sento és massa gran, massa fort, massa cert.

Però vull tenir-te, Presència.
Vull tenir-te Amor.
Vull sentir el teu frec Amor, lluny de paraules, a prop del cor.
Vull sentir-te Amor, en Pau.
Vull sentir-te Amor, serè.
Vull sentir-te Amor, per no escatimar gens ni mica la vida.
Vull sentir-te Amor, per afegir més vida.

No vull enraonar la vida perquè no es deixa.
No vull enraonar la mort perquè no s'ho mereix.
Vull paraules per acompanyar la vida, dignificar-la, embellir-la.
Vull paraules per dir el sentiment just, exacte, bo.
Vull paraules si m'ajuden a dir-te Amor.
De debó, plè, petit i a l'hora immens.

I parlaré, si, si em dones Paraules Amor per dir adéu, en pau.
Per dir adéu serenament.
Per dir adéu amb agraiment.
Per tant d'Amor rebut i compartit.
Per acompanyar, la vida plenament, intensament, fins al final...

SON LLARGS ELS DESERTS...

Senyor,
Son llargs a vegades els meus deserts.
Es molt el pes que porto sobre les meves espatlles.
Es molt el que m’aclapara, m’esclavitza.

I jo vull sortir-me’n.
I lluito

Però sé, Senyor, que només hi ha una cosa:
Saber’ho posar tot en les teves mans.
Tu tens la paraula, que em pot aixecar.
Saber que m’he de abandonar completament en tu
Tu tens la força que em reconstitueix.

Per això, avui, Senyor
Tot el que em pesa i tot el que m’aclapara.
Tot el que em preocupa i m’entristeix.
Tot el meu dolor
Tots els meus dubtes
Totes les ferides, tot el que em fa mal.
Totes les proves que he de passar.
Totes les meves pors.
Totes les meves solituds.
Tot Senyor, ho poso en les teves mans.
M’abandono, em dono plenament a tu.

Perquè tu tens la paraula que em pot aixecar.
Tu ets la força que em reconstitueix..

Acceptem, Senyor, perdona’m Senyor.

PASSAR A L'ACTE

Passar a l’acte… i començar a viure:
Aigua clara, fresca.
Aigua viva, llum, ferides que es tanquen.
Ferides que es tanquen.

Passar a l’acte.
Perquè els raonaments sobren.
Fent callar les explicacions i els arguments.
Deixant les teories i les excuses.
Perquè res de tot això serveix.

Passar a l’acte. Si.
Tan senzill com sembla,
I difícil a la vegada.

Passar a l’acte. Si.
No a l’acte forçat, no a l’acte obligat
No a l’acte per el que em sacrifico.
Perquè Crist es va sacrificar per a mi.
No a l’acte que em justifica.
Perquè res no em justifica si no és la Gracia de Déu.

Passar a l’acte, per amor.
Sense dits que senyalen,
Ni paraules que murmuren, ni prejudicis que separen.

Passar a l’acte.
Unint les mans, unint voluntats
Unint visions, unint els cors.

Trobar-se en l’acte de misericòrdia
Perquè hem estat estimats, tots i cada un sense diferències.
Trobar-se en l’acte de misericòrdia
I reconstruir, reedificar, refer la vida que ha estat malmesa.

Passar a l’acte.
Partint de zero. Deixant enrere coses velles.
Deixant enrere el passat que ens afeixuga.

Passar a l’acte per res, germans i germanes.
Tan sols perquè m’aixeco,
i una força d’amor, una força de vida m’empeny.
Perquè hi ha una llavor plantada en el teu cor.
Una llavor que vol germinar, i vol créixer.

Passar a l’acte sense pensar.
Perquè una força neix de nou.
Una força que desplaça les muntanyes del dubte, de la por, de la mandra.

Passar a l’acte
perquè l’amor de Déu em fa néixer de nou. AVUI.
Em fa néixer de nou. AVUI.

Passar a l’acte,
i viure un goig que ho omple tot.
L’alegria del compartir.

Passar a l’acte
i fer que el “quan...” sigui ara.
Desitjar que el futur deixi de ser un lloc
De bones intencions mai assolides.

Passar a l’acte
perquè només compte el present,
perquè deixo d’omplir el meu temps
amb preocupacions sobre el meu futur.

Passar a l’acte
Perquè després de paraules, i paraules i paraules
Només queda això: passar a l’acte.
Deixant que les paraules s’envolin.
Perquè ja n’hi ha prou de remenar-les.
Que les paraules s’envolin, i quedi l’Esperit que les porta.
L’Esperit que ens fa PASSAR A L’ACTE.