SON LLARGS ELS DESERTS...

Senyor,
Son llargs a vegades els meus deserts.
Es molt el pes que porto sobre les meves espatlles.
Es molt el que m’aclapara, m’esclavitza.

I jo vull sortir-me’n.
I lluito

Però sé, Senyor, que només hi ha una cosa:
Saber’ho posar tot en les teves mans.
Tu tens la paraula, que em pot aixecar.
Saber que m’he de abandonar completament en tu
Tu tens la força que em reconstitueix.

Per això, avui, Senyor
Tot el que em pesa i tot el que m’aclapara.
Tot el que em preocupa i m’entristeix.
Tot el meu dolor
Tots els meus dubtes
Totes les ferides, tot el que em fa mal.
Totes les proves que he de passar.
Totes les meves pors.
Totes les meves solituds.
Tot Senyor, ho poso en les teves mans.
M’abandono, em dono plenament a tu.

Perquè tu tens la paraula que em pot aixecar.
Tu ets la força que em reconstitueix..

Acceptem, Senyor, perdona’m Senyor.