Guarició d'una dona en dissabte
10 Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues. 11 Hi havia allà una dona que des de feia divuit anys tenia una malaltia produïda per un esperit. Anava tota encorbada i no es podia redreçar per res. 12 Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué:
--Dona, quedes lliure de la teva malaltia!
13 Li va imposar les mans i a l'instant ella es redreçà i glorificava Déu. 14 Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent:
--Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d'aquests dies i no en dissabte.
15 El Senyor li contestà:
--Hipòcrites! ¿No és veritat que també en dissabte tots deslligueu el bou i l'ase de l'estable i els porteu a l'abeurador? 16 ¿No calia, doncs, precisament en dissabte, deslligar aquesta filla d'Abraham que Satanàs tenia subjectada des de feia divuit anys?
17 Amb aquestes paraules, tots els seus adversaris van quedar avergonyits. La gent, en canvi, s'alegrava de tots els prodigis que feia.
27/06/2010 - ESGLESIA PROTESTANT BARCELONA CENTRE
Predicació
Una situació política determinada.
Poble d’Israel sotmès al ocupant romà.
Governants sota les ordres de les autoritats romanes.
Manca de llibertat, injustícies.
Un context de violència.
I en aquest context, corrupció. Governants indignes. Actuacions horrendes. Barregen la sang dels galileus amb la dels sacrificis.
Una historia d’una figuera que mai té figues.
L’amo la vol tallar, l’encarregat de cultivar la vinya, en canvi, li vol donar una segona oportunitat.
I l’amo li perdona la vida a la figuera.
Una dona que té una malaltia produïda per un esperit.
Una dona encorbada, No es pot redreçar per a res.
Jesús li imposa les mans, es redreça, i glorifica Déu.
Però hi ha un problema. Es dissabte. No es pot curar en dissabte. No es pot fer cap treball.
El cap de la sinagoga no accepta de cap manera que Jesús es salti aquesta norma.
Hi ha sis dies per treballar, i el setè és dia de repòs. A la sinagoga no hi ha servei de urgències!
La norma no es pot trencar. Sis dies treballaràs i faràs la teva obra, i al setè dia es dia sant dedicat al Senyor.
Jesús es salta la norma. La persona és més important que res. La vida de la persona val més que el bou i l’ase que deslligueu el dissabte per portar-los a beure aigua.
I Jesús els fa veure la seva hipocresia.
I aleshores, la gent diu que “s’alegrava” per tots els prodigis que Jesús feia.
La gent sent alegria en veure el que Jesús fa, no tan sols per el prodigi de curar, també per que actua amb llibertat. Es subversiu. La gent, a través d’aquest Jesús subversiu sent la compassió de Déu. Jesús els hi dona el que necessiten eliminant les traves, traient obstacles. Jesús dona testimoni d’un Déu que estima sense condicions. D’aquí ve l’alegria de la gent, de veure que per fi, hi ha algú que els entén, que té en compte les seves misèries, que es preocupa per ells.
Avui, podem llegir aquest text en clau d’actualitat. Escoltant el que ens diu i fent una extrapolació, podem veure que també parla del nostre temps.
Llegint aquest passatge, primer de tot em vaig fixar en aquesta dona malalta des de feia 18 anys. Anava encorbada, degut a un esperit. Es clar que en aquella època en la que no hi havia els coneixements mèdics que tenim ara, molt fàcilment les malalties s’atribuïen a un esperit dolent.
Un esperit dolent la manté en aquesta posició. Mirant a terra. Pot ser fins i tot ha de fer un esforç per mirar a la cara d’aquells que li parlen. Una dona que està a un altre nivell de relació. Malalta, posseïda per un esperit.
Poble d’Israel ocupat, sotmès. Dona sotmesa a un esperit, figuera que no dona fruits. Els tres textos ens porten a parlar del nostre present.
Vivim en un temps de dominacions y submissions.
La crisi econòmica en la que ens trobem. Pot ser no hem perdut el Treball, o pot ser si. Però el cert és que el missatge que constantment ens arriba, sobre la economia que no arrenca, que no creix, la realitat que cada dia se’ns recorda d’una economia feble, d’una societat amb un 20% d’aturats. Preus que pugen, sous que es congelen, prestacions que desapareixen.
Tot això i més, va calant en la gent. Pessimisme, desconfiança, desencís, pèrdua de valors, pèrdua de sentit comú, la vida deixa de tenir valor, s’arrisca la vida conscient, o inconscientment per arribar 5 minuts més aviat a la platja. I es perd la vida per 5 minuts de temps.
La pèrdua del benestar ja és un fet. I cada cop més hi ha persones que pateixen directament els efectes d’aquesta crisi econòmica que no ha acabat de mostrar tota la seva realitat.
I pot ser no ens en adonem, i l’esperit del temps en el que vivim amb totes aquestes circumstàncies ens està encorbant. Vivim afeixugats per la crisi, per el discurs constant d’uns governs que no se’n surten, per la visió de situacions en les que es genera violència, manifestacions al carrer, corrupció, etc. Anem en conta que l’esperit dolent de la crisi no se’ns fiqui a dins.
I pot ser encorbats, perdem la visió realista de les coses.
I com a conseqüència d’aquest pèrdua de realisme, apareixen múltiples i noves formes de aïllament. El benestar econòmic ens havia portat cap el egoisme. Ara ens aïllem o ens protegim al darrera de les pantalles d’ordinador. Navegant per els móns virtuals, en els que trobem maneres de fugir del desencís que ens envolta i ens afeixuga.
La relació humana, la relació cara a cara, el parlar, la comunicació entre pares i fills, en la parella, compte, que pot ser sense adonar-nos en està patint.
Pot ser penseu que exagero. Però compte que poc a poc no ens estem encorbant. Mireu al vostra voltant, o senzillament, a casa vostra. Hi ha tranquil•litat? Teniu temps per parlar?. Arribeu a parlar serenament dels problemes que teniu?. Teniu temps per tenir una bona xerrada amb el vostre fill, o amb la vostra filla?. Mireu si el context en el que vivim, no us està aïllant.
Estem perdent el sentit d’allò que se’n diu, prendre temps, trobar la serenitat, portada per l’amor, per començar a dir-nos les coses, donar consells, analitzar les situacions, valorar la relació de família, de parella, mantenir viu el sentit de la fidelitat als nostres no deixar-nos portar cap a les sensacions fugisseres d’una vida que només vivim a nivell superficial, una vida virtual.
On son en nosaltres germans i germanes, amics i amigues, els sentiments de pau, d’amor, d’alegria que podem tenir. Estem bé amb nosaltres mateixos?. Vivim reconciliats amb nosaltres mateixos? Vivim reconciliats amb els altres?. Vivim reconciliats amb Déu?. Vivim el nostre temps, els nostres dies, els nostres actes, la nostra vida, experimentant la compassió de Déu?
Compte, que la crisi no ens estigui encorbant, germans i germanes.
Jesús va veure la dona, i cridant li va dir: “Dona, quedes lliure e la teva malaltia”.
Home, dona, quedes lliure de la teva malaltia.
Cada dia per nosaltres es repeteix aquesta paraula: ets lliure, ets alliberat del que t’afeixuga.
En mig d’aquesta situació la Paraula de Déu arriba, per sobre dels obstacles, i de les dificultats,i ens convida a creure. Quedes lliure de la teva malaltia.
Podem creure-ho.
I així som cridats a no quedar-nos subjugats a les circumstàncies.
I a passar per alt les lleis del temps present que ens mantenen encorbats.
A no convertir-te en una figuera estèril.
Jesús ens convida a retrobar Déu.
Som cridats a retrobar la compassió de Déu envers nostre.
Retrobar Déu en un espai, sentiment, realitat, en la que sorgeix la força que ens aixeca, que ens redreça, que ens fa forts, que fa que puguem portar fruit.
Quedes lliure del teu mal!
Som cridats a redreçar-nos en mig d’aquesta crisi i portar fruits de pau, d’esperança, de amor.
Som cridats a viure en l’alegria de D éu. Sentir l’alegría de Déu esdevenint, nosaltres també homes i dones que ajudin als altres a viure alliberats, aixecats.
No ens tanquem en pensaments o en actituds estèrils, que no aporten res de bo, no ens refugiem en actituds de por, que no ens manipulin amb la por.
No ens tanquem en actituds d’aïllament. Obrim-nos a relacions en les que puguem posar en pràctica la solidaritat, relacions en les que puguem experimentar la humanitat que es transforma i es reconcilia en l’amor.
Cada dia amb l’amor de Déu és una nova oportunitat per ser redreçats, per passar d’una vida estèril a una vida que doni fruit.
