PASSES I PASSES

Passes..., i passes...
Espai al teu voltant, vida, amor.
Hi ets, com si no hi fossis.
Silenciosament.
Una ínfima part de tot el que és es mostra al voltant teu.
Una immensitat queda en els intersticis de l'ànima.
Una força et porta, t'empeny, et fica allà al mig.
Instants de Gràcia en els que és més el que no es diu que el que es diu.

Passes..., i passes...
Aparentment es fa la vida.
El que veus és una engruna.
Hi ha molt més, molt més.
Una immensitat batega en els intersticis del cor.
Intueixes vida plena més enllà de límits imposats.
Escoltes presència d’eternitat que obstinadament es representa.
A flor de pell.
En un instant, en un no res, sense significat possible.

Passes..., i passes...
Amb un anhel permanent de paraules que no neixen.
Paraules plenes i a l'hora buides.
Fregant una estructura que ara es fa i ara es desfà.
Trobant certesa dins d'una incertesa mai resolta.
L'eternitat s'instal·la en els intersticis del ésser.
I deixes que ho faci.
Gaudint l'instant en el que res no cal.
Tot es està bé.

Passes..., i passes...
No intentes retenir res del que flueix.
Passes i deixes que passi
Ara si, pau desbordant.
Ara no, lluita constant.
I una força inesgotable fa niu en els intersticis del temps.
I saps que així tot és possible.
Quan t'incorpores en el corrent.
Deixant-te portar confiadament.