Sense tu

Després de tu ja res no importa,

després de tu l’enyor es vida,

després de tu l’instant és dolç.

Tu ets en mi, ja res no compta.

Tot pot arribar, amb tu ho tinc tot.

Passaran els dies  sense tu

I em quedarà un dolç record,

sensacions d’amors llunyans,

un càlid sentiment de gratitud,

el més bo que m’ha passat

en molt de temps.

L’instant del plor ha estat senzill,

senzill reviure sensacions perdudes.

Les he rebut com aire fresc,

retorn de joves tendreses

amors sense abraçar

I ara he de refer-me sense tu,

aixecar-me sense tu,

fer ressorgir la vida sense tu,

retrobar el ritme sense tu.

Ho faré, amb el gest cansat,

la mirada clara.

Deixaré que els dies vinguin,

cada instant serà un regal,

cada paraula serà vida,

cada gest serà promesa,

cada esguard serà misteri.

Marxaré amb pas incert,

les teves passes amb les meves,

tu pacient, tu comprensiva,

res no les esborra.

Les hores passades al teu costat

queden en mi i m’apaivaguen.

Marxaràs sense recança,

el cor lleuger lliure de pors.

Res no et lliga, tot et porta.

Res no em deus, tot a tu mateixa.

Per a més vida, per a més cant.

Per a  més bellesa, per a més joia.