ESPAI OBERT I PARAULES CLARES: CAL MARXAR

jueves, 11 de febrero de 2016

CAL MARXAR

Corre el temps.

No hi ha passat

tampoc futur.

I’instant es fon

immens

infinit.

Tot és silenci.

La teva absència

es fa caricia

dolça

i trista.

I el batec

impertinent,

em lliga a tu

amada

dolguda

No hay comentarios:

Publicar un comentario

VIDA

Interpretació de Estrella Morente i Lluis Llach

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba,
que a la força ha d’arribar-me,
potser tingui temps encara
de robar-li a la vida
i així omplir el meu bagatge.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Encara veig a vegades,
de vegades veig encara
els meus ulls d’infant que busquen,
més enllà del glaç del vidre,
un color a la tramuntana.
M’han dit les veus assenyades
que era inútil cansar-me;
però a mi un somni mai no em cansa,
i malgrat la meva barba
sóc infant en la mirada.
A vegades veig encara... vida, vida!

Si em faig vell en les paraules,
si em faig vell en les paraules
per favor tanqueu la porta
i fugiu de l’enyorança
d’una veu que ja s’apaga.
Que a mi no m’ha de fer pena,
que a mi no em farà cap pena
i aniré de branca en branca
per sentir allò que canten
nous ocells del meu paisatge.
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!

Si la mort ve a buscar-me,
si la mort ve a buscar-me
té permís per entrar a casa,
però que sàpiga des d’ara
que mai no podré estimar-la.
I si amb ella he d’anar-me’n,
i si amb ella he d’anar-me’n,
tot allò que de mi quedi,
siguin cucs o sigui cendra
o un acord del meu viatge,
vull que cantin aquest signe... vida, vida!

Potser em deixin les paraules
o potser em deixeu vosaltres
o només els anys em posin
a mercè d’alguna onada,
a mercè d’alguna onada.
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!
Mentre tot això m’arriba... vida, vida!

Lluis Llach

CADA LOCO CON SU TEMA

Cada loco con su tema
contra gustos no hay disputas
artefactos, bestias, hombres y mujeres
cada uno es como es
cada quien es cada cuál
y baja las escaleras como quiere

Pero, puestos a escoger, soy partidario
de las voces de la calle
más que del diccionario,
me privan más los barrios
que el centro de la ciudad
y los artesanos más que la factoría
la razón que la fuerza,
el instinto que la urbanidad
y un siuox más que el séptimo de caballería.

Prefiero los caminos a las fronteras
y una mariposa al Rockefeller Center
y el farero de Capdepera
al vigía de occidente.
Joan Manel Serrat

DE UN AMIGO

Ahora empezarás de nuevo,
lo harás como quien emprende un viaje,
dejándolo todo apaciguado tras de ti
y descubriendo que existen nuevas direcciones.

Ahora empezarás de nuevo,
podrás mirar hacia otros horizontes
y hasta el oxígeno que respires tendrá otro olor.

No pretendas dibujar el pasado mirando el cielo y sus estrellas
ahora has de concentrarte en lo que tienes al frente,
en lo que tienes aquí y ahora;
y es que no podemos cambiar el clima ni la historia
por más que una plegaria levantemos.

Ahora empezarás de nuevo,
lo harás dejando todo apaciguado
como quien ofrece un libro de regalo
o como quien pone unas flores
para que la casa se inunde de su aroma.

Ahora empezarás de nuevo,
y es que siempre podemos empezar.
Siempre

Augusto Milián