GUARDA'M

Guarda'm per a tu Amor

Que avui torno a començar

I un buit impertinent

Se m'emporta i em desfà

Guarda'm en tu Amor

Que la tardor no tornarà

I amb la sorra del meu temps

Se'm fa inútil l'esforç

Guarda'm de tu Amor

Que el desig es fa feixuc
I el mati a la finestra 
El meu blau es torna gris

Repos

Repos

Avui el dia és gris
I el record és viu
D'aquella mirada clara
I el seu adéu serè.

Avui la llum és trista
D'aquell instant precis
Quan marchava lentament
I donava dolçament

Avui les hores pesen
Quan tot era llum a fora
I ella poc a poc gaudia
De la claredat perduda

Avui el dia em sobra
Arrossego el deure
I ara l'imagino
En el blau del mar

2.6.2015 - 2.6.2016

Solitud

Sol amb mi
Sempre en relació
No hi ha solitud
Només un sentiment
d'estar desubicat.
Al mig d'un no res.
Ni a fora ni a dins
Lluny de la font
Sec, sense energia.
L'itinerari s'esborra
El cami es fa feixuc.
Tot s'atura
Un mur invisible
No hi ha horitzó
Es trenca el record

Només esperar
Respirar i esperar
Tencar els ulls i esperar
Transitar i esperar
Esperar i vetllar
Fins que del no res
D'un interstici
Quasi imperceptible
Vingui la Presència
Del que no es veu,
Del que no es diu,
Del que no es pensa
Del que  tan sols és  
Solitud plena
Sol? Mai.

Via de parada

Dir prou?
Abandonar potser
Reconduir el viure
Renegociar l'esforç

Mentre l'alè em porti
Subsistir al deure
Espérant l'instant
De poder ser

Cercar dia a dia
Lluny de l'ombra
L'espai impossible
D'un viure serè

I Tu ets  en mi
Redimint el  gest
En el fons irreductible
D'un anhel sense llum

POT SER DE TU

El blau del mar m'omple la mirada.

La claredat del cel m'acarona el sentir.

Tot es net, serè, res no és feixuc.

I ara, suau el sol ens justifica.

Veig venir amb el so, portat en les onades

el dol d'aquest adéu trist i necessari.

Deixo anar la barca mar enllà a l'horitzó,
i el vent recull per sempre les notes del meu plany

T'he desat, era temps. Ara serena, amb pas ferm,

redimeixo vells records vius en l'enyorança.

T'he guaitat sense recança sola i temorosa,
i avui de nou m'ensenyo el viure buit de tu.

Tu t'has volgut aïllada, i tancada de mi,


presonera dels pins, travessada pel vent,

ignorant la gramàtica dels mots impertinents

que dia a dia enfilo per escriure’ns de nou

Desfaré la xarxa, avui, demà i sempre.

La teixiré de nou obstinada i segura,
capturant pacient amb cada despertar
,
escletxes de llum en llibertat  conquerida

Ara se’m fa estranya tanta lleugeresa,

res no et dec, tot a mi mateixa.

Aprenc de nou la vida, trepitjo nous espais

Per a recollir bellesa, per a més joia.

CAL MARXAR

Corre el temps.

No hi ha passat

tampoc futur.

I’instant es fon

immens

infinit.

Tot és silenci.

La teva absència

es fa caricia

dolça

i trista.

I el batec

impertinent,

em lliga a tu

amada

dolguda

ESTIMES

Estimes,

ara toca.

El crit immens

omple la plaça.

Estimes,

i res més.

Un crit intens

remou el ventre.

Estimes

Continues

has fet el pas.

no hi ha retorn.

Estimes,

Comparteixes

Vida donada

Vida rebuda

Estimes,

floreixen els dies

ploren les nits

Vas fent camí

Estimes,

passes edats

l'amargor s’insinua

lluny, a la plaça.

Estimesemor de la plaçaille n' le travail des enfants ou encore la pollution de l' responsabless

Sense tu

Després de tu ja res no importa,

després de tu l’enyor es vida,

després de tu l’instant és dolç.

Tu ets en mi, ja res no compta.

Tot pot arribar, amb tu ho tinc tot.

Passaran els dies  sense tu

I em quedarà un dolç record,

sensacions d’amors llunyans,

un càlid sentiment de gratitud,

el més bo que m’ha passat

en molt de temps.

L’instant del plor ha estat senzill,

senzill reviure sensacions perdudes.

Les he rebut com aire fresc,

retorn de joves tendreses

amors sense abraçar

I ara he de refer-me sense tu,

aixecar-me sense tu,

fer ressorgir la vida sense tu,

retrobar el ritme sense tu.

Ho faré, amb el gest cansat,

la mirada clara.

Deixaré que els dies vinguin,

cada instant serà un regal,

cada paraula serà vida,

cada gest serà promesa,

cada esguard serà misteri.

Marxaré amb pas incert,

les teves passes amb les meves,

tu pacient, tu comprensiva,

res no les esborra.

Les hores passades al teu costat

queden en mi i m’apaivaguen.

Marxaràs sense recança,

el cor lleuger lliure de pors.

Res no et lliga, tot et porta.

Res no em deus, tot a tu mateixa.

Per a més vida, per a més cant.

Per a  més bellesa, per a més joia.

PUNTS SUSPENSIUS / POINTS SUSPENSIFS / PUNTOS SUSPENSIVOS

PUNTS SUSPENSIUS

Des d’aquesta hora i aquest indret,
miro enrere i reconec,
un camí sense retorn.
No em pertany, oh Déu.
Es Teu.

Un origen, una llum.
Un amor, una passió.
Un batec impertinent.
Sempre obstinat, oh Déu.
Tu Ets.

Unes mans em diuen: Vine!
Un amor em ressuscita: Aixeca’t!
Una voluntat m’empeny: Camina!
Sempre al teu costat, oh Déu.
Tu Vens.

I en els meandres d’aquest riu,
que de Tu ve i cap a Tu va,
Fraternitat i amistat.
Un esforç, una oració, Senyor.
Tu Vius.

Errades? Moltes.
Encerts? També.
Ser un heroi? No vull.
En les teves mans. Sempre.

A grat i a desgrat,
en plenitud i en buidor.
Tu sempre hi ets.
En mi, per a mi.

I a on Tu vulguis.
per a qui Tu vulguis
que el teu bé em porti.
A la mercè dels vents.
De l’occident fins a l’orient
Per el que Tu vulguis,
allà Senyor, seré.

Parròquia “Des 2 Rives”, St-Maurice – Lavey, 9 de juliol 2012



POINTS SUSPENSIFS 

En cette heure et en ce lieu.
Je regarde en arrière et je reconnais 
un chemin sans retour. 
Il ne m’appartient pas, oh Dieu. 
Il est à Toi. 

Une origine, une lumière. 
Un amour, une passion. 
Un souffle impertinent.
Toujours obstiné, oh Dieu. 
Tu Es. 

Des mains me disent : Viens ! 
Un amour me ressuscite : Debout ! 
Une volonté me pousse : Marche ! 
Toujours à tes cotés, oh Dieu.
Tu Deviens. 

Et dans les méandres de ce fleuve,
qui vient de Toi et va vers Toi 
Fraternité et amitié.
Un effort, une prière, Seigneur 
Tu es Vivant. 

Erreurs ? Beaucoup ! 
Bienfaits ? Aussi ! 
Etre héros ?. Je ne l’attends pas. 
Dans tes mains. Toujours. 

Au gré et malgré tout 
En plénitude et dans le vide 
Tu es toujours là.
En moi, pour moi. 

Et là ou Tu voudras. 
Pour qui Tu voudras 
que ton bien m’emmène. 
A la merci des vents 
De l’occident vers l’orient. 
Pour ce que Tu voudras. 
Là, Seigneur, je serais. 

Paroisse “Des 2 Rives”, St-Maurice – Lavey, 9 juillet 2012

PUNTOS SUSPENSIVOS

Desde esta hora y lugar,
miro atrás i reconozco
un camino sin retorno.
No me pertenece, oh Dios.
Es Tuyo.

Un origen, una luz.
Un amor, una pasión.
Un latido impertinente
Siempre obstinado, oh Dios.
Tu Eres.

Unas manos me dicen: Ven!
Un amor me resucita: Levanta!
Una voluntad me empuja: Camina!
Siempre a tu lado, oh Dios.
Tu Vienes.

Y en los meandros de este rio,
que de Ti viene y hacia Ti va.
Fraternidad y amistad,
un esfuerzo, una oración, Señor.
Tu Vives.

¿Errores? Muchos.
¿Aciertos? También.
¿Ser héroe? No lo espero.
En tus manos. Siempre.

En gracia y en desgracia,
en plenitud y en vacio,
Tú siempre estás ahí.
En mí, para mí.

I dónde Tú quieras.
Para quien Tú quieras
que tu bien me lleve.
A la merced de los vientos.
De occidente hasta el oriente.
Para lo que Tú quieras
Allí, Señor, seré.

Parroquia “Des 2 Rives”, St-Maurice – Lavey, 9 de julio 2012

INFANTESA

Porta’m allà
On el sol desvetlla
Les coses senzilles
En el àmbit reduït
D’un temps ja llunyà.

Porta’m allà
On el sol desvetlla
La claredat dormida
D’aquelles tardes d’estiu
Descansant al replà.

Porta’m allà
On cap altre extensió
S’afegeix a l’instant
Ni al recòndit espai
En el que m’assec
A dins de mi mateix.

Porta’m allà
On el sol apaga
Paraules sobreres
Que res afegeixen
Al regne secret
De felicitat conquerida.