Ja, a poc a poc

Ja, a poc a poc,
s’allunya el sentir
d’un Nadal necessari.
Nadal volgut, esperat, preparat.
Joia que s’insinua
a l’alba d’un mon cansat.

Ja poc a poc,
s’allunya el sentir
de l’infant que hem estat,
i que som: Nadal que ens fascina.
Nadal que convida a refer l’esperança,
Obra d’Amor, per poc intuït,
per molt malbaratat.

Ja, a poc a poc
s’allunya el tràfec
d’un Nadal espatllat.
Nadal imposat
de convencions gastades.
Llumenetes al carrer,
per animar el consum,
petita treva en temps de crisi.

Ja, a poc a poc
s’allunya el desig
d’un Nadal perdut.
Nadal dels pastors.
Al ras.
Silenci.
Esclat de llum
en mig de la nit.
No hi ha lloc per la por,
si per la llibertat.

Ja, a poc a poc
s’allunyen els cants
d’un Nadal repetit.
Nadal fugisser,
passa de pressa.
En mig de sorolls, sens treva,
D’humans que no saben del món redimit

Ja, a poc a poc
restituïm la vida
Posant-nos dempeus,
ferms de voluntat,
Oberts a la Gràcia,
assedegats de joia
Cors i mans oberts a Jesús,
el Déu encarnat.